“Puedes llorar porque se ha ido o puedes sonreír porque ha vivido;
puedes cerrar los ojos y rezar para que vuelva
o puedes abrirlos y ver todo lo que ha dejado;
tu corazón puede estar vacío porque no la puedes ver
o puede estar lleno del amor que compartisteis.
Puedes llorar, cerrar tu mente, sentir el vacío o dar la espalda
o puedes hacer lo que a ella le gustaría: sonreír, abrir los ojos, amar y seguir”
(Anónimo Escocés)

06 enero 2009

Reyes



2 Vuestros comentarios:

Jaime Trujillo Escobedo dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Natxo Rovira dijo...

Hola familia, m'he sentit molt identificat amb les paraules que heu deixat avui al blog del David, i me n'alegro molt de coincidir. Això del procés de dol està resultant esgotador per posar ordre als sentiments, reflexions, emocions, i aprenentatge continu. M'esgota la confusió, i avui m'heu aportat una mica de benestar en comprovar que vivim situacions paral.leles.

Avui m'he donat una volta pel blog de l'Anna, i ostres, feia dies que no sentia tanta tristesa. És un espai preciòs i crec que l'Anna és una nena bellíssima que transmet molta vida. Sí, pocs nens em transmeten això.

Molts ànims, parella.